GIMNÀSTICA ARTÍSTICA

Al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat, el CAR, s'entrenen els millors esportistes de Catalunya, entre els quals els que practiquen gimnàstica artística.
La gimnàstica artística, que també s'anomena esportiva, és una disciplina olímpica que exigeix molt d'esforç als qui la practiquen. La Paula, per exemple, té 12 anys, i és campiona de Catalunya en l'exercici de terra, i la segona millor de l'estat espanyol. Va començar a practicar aquest esport als 7 anys. Ara dedica 20 hores a la setmana a entrenar-se, l'any que n'hi dedicarà gairebé el doble i haurà de viure al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat, entrenant-se matí i tarda i estudiant a l'institut del CAR.La seva especialitat consisteix a fer un minut i mig combinant sèries acrobàtiques, salts gimnàstics i una mica de ball. La moqueta té una mena de molles a sota que l'ajuden a saltar com si les portés als peus. L'exercici és l'únic que va acompanyat d'una música que s'ha de quadrar i mirar de seguir-ne el ritme.

Exercicis en aparells

La majoria dels exercicis es fan en aparells, com el poltre. En aquests cas els atletes han de fer un salt ajudats d'un trampolí. N'hi ha de diferents tipus: el sukahara, la paloma o el iutxenko, que són els noms de les persones que els han inventat.

Per fer un bon salt, és important córrer molt de pressa, impulsar-se fort i col·locar bé les mans al poltre. La caiguda, que en gimnàstica es diu recepció, també és força difícil.
Un altre aparell són les barres paral·leles asimètriques, que s'anomenen així perquè una està més amunt que l'altra. Són dues barres rodones, amb les quals s'han de fer una sèrie d'elements seguits combinant moltes coses, com l'agilitat i la força. Les paral·leles tenen una pega, i és que fan sortir bastantes butllofes i durícies a les mans que fan bastant mal. Això sí, existeixen alguns trucs, com posar-se a les mans una mica de magnèsia, una mena de farina, per evitar-ho.

Finalment, hi ha la barra d'equilibris, que és la més temuda de totes. Les gimnastes han de fer meravelles en 10 centímetres d'amplada.

Practiques algun esport?
T’agradaria ser un esportista d’èlit? Creus que és molt sacrificat? Coneixes algun o alguna esportista que ho sigui?

La Mahboba Ahayda és una noia afganesa de 19 anys que participarà en els Jocs Olímpics de Pequín en la prova de 1.500 metres llisos.

La Mahboba viu a Kabul, la capital de l'Afganistan, un país d'Àsia on, fins fa uns anys, quan governaven els talibans, estava prohibit que les dones practiquessin esport. Per això, quan va començar a fer atletisme, de ben petita, ho havia de fer al pati de casa seva i d'amagat.

Cada dia, la Mahboba va al mercat amb la seva germana. I després ajuda en les feines de casa. Però el que realment li agrada és córrer. I treu el temps d'on sigui per practicar aquest esport. I més ara que s'acosten els Jocs Olímpics. D'aquí a 4 mesos, representarà el seu país en la prova de 1.500 metres llisos.

Temps de canvis

Els talibans eren un grup d'homes que estaven en contra de la llibertat, sobretot la de les dones. I no les deixaven tenir una feina, ni estudiar, ni sortir de casa soles. Les nenes no podien jugar al carrer i encara menys fer cap esport. Els talibans no deixaven que ningú els portés la contrària. Qui ho feia s'arriscava a morir executat a l'estadi de Kabul. Just on ara s'entrena la Mahboba. Ja fa 7 anys que els talibans van deixar de governar l'Afganistan, i des de llavors les coses van millorant. Ara hi ha atletes femenines, un equip femení de futbol, i fins i tot boxejadores. Tot i que els esportistes encara tenen moltes dificultats: falten bones instal·lacions i no hi ha prou diners per contractar un entrenador. A més, encara hi ha molta gent que no veu de bon ull que les dones practiquin esports. Per això, quan la Mahboba surti a competir a l'estadi olímpic de Pequín, ja serà tota una victòria.

Què opines d'aquest tema?

RECUPERANT EL TRENCALÒS

Al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent, al Segrià, han aconseguit criar dos polls de trencalòs, una espècie en perill d'extinció.

Clica aquí per veure el video

El trencalòs és un tipus de rapinyaire que fa molts anys era fàcil de veure volar pel cel de Catalunya. Ara en queden pocs, però, de mica en mica, i gràcies a la feina dels científics, aquesta espècie s'està recuperant. Fa unes setmanes, els treballadors del Centre de Fauna Salvatge de Vallcalent, a Lleida, en van rescatar un poll d'un niu al Pirineu perquè els seus pares no se'n feien càrrec. Els experts l'han cuidat fins que s'ha fet més gran. I avui ha passat la revisió dels dos mesos.

Per sort, aquest trencalòs no està sol, conviu al centre amb un altre trencalòs. Els cuidadors els pesen i els treuen sang per saber si són mascle o femella, i comproven sovint que estiguin bé de salut.

Un altre a Andalusia

A Jaén, a Andalusia, ha nascut una cria de la mateixa espècie, que ha estat criada en captivitat. En aquesta zona el trencalòs també estava en perill d'extinció. El pollet va néixer fa només 7 dies i va pesar uns 150 grams. Ara menja 4 o 5 cops al dia i els seus cuidadors estan contents perquè està creixent molt ràpid. D'aquí a uns dies, la cria tornarà amb els seus pares, i quan ja sigui una mica més gran, el deixaran en llibertat.

La feina que fan els centres de recuperació de Jaén o el de Vallcalent és molt important, perquè el trencalòs estava a punt de desaparèixer, per culpa dels caçadors i altres perills del bosc. Fa vint anys, només quedaven cinc parelles d'aquest ocell a tot Catalunya i ara ja n'hi ha prop de 40.

Coneixes alguna espècie animal o vegetal que estigui en perill d’extinció ?
Quines mesures es poden prendre per protegir-lo?
Saps què és un parc natural?